Espanya - S.XXI - 2013

En aquests moments, Espanya està submergida a una crisi econòmica que afecta a una gran part de la població.

La bombolla immobiliària:

Segos la Viquipèdia, La Bombolla immobiliària a Espanya es defineix com la sobrevaloració dels actius immobiliatis iniciada al 1999 fins a l'actualitat, produïda per un període especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'interès.

En altres paraules, la bombolla immobiliària a Espanya és la compra i venda d'habitatges especulatius segons l'interès del venedor. Fa set anys, els venedors d'aquests habitatges els compraben per, al cap de cert temps, vener-los a un preu superior al  que el van comprar; així obtenien un benefici.
Aquest procés es va repetir desde el 1999 fins al 2006 exponencialment, fins que aquesta bombolla va explotar i una part de la població va perdre una part molt importan dels seus diners ja que els pisos que van comprar per especular amb el seu preu ja no s'han venut.

En aquest gràfic es mostra el preu de les vivendes a mesura que van passant els anys, es veu qy¡ue va augmentant i al final, disminueix. És l'evolució del preu nominal mitj de l'habitatge a Espanya entre el 1984-2009.

Afectats:

Un dels efectes d'aquesta bombolla ha sigut el creixement del endeudament de les families respecte la seva vivenda i la seva hipoteca.Fins al punt que en 10 anys s'ha triplicat el endeudament dels espanyols.

Com a conseqüència d'això, algunes families no han pogut fer front aquest endeudament i han deixat de pagar  l'hipoteca de la seva vivenda fet que comporta els desnonaments. 

Per a més informació d'aquest tema podeu visitar el blog: crloansa.blogspot.com on es dona una bona informació. 

Causes de la punxada:

Aquest canvi de cicle immobiliari espanyol ha tingut lloc per factors interns i externs:

• La falta de liquiditat del sistema financer, causada per la crisi de les hipoteques.

• Deteriorament intern de l'economia espanyol, la manca de finançament i l'esgotament del model de creixement (basat en la construcció), en reduir els retorns de la inversió (provocant la sortida del mercat dels especuladors) i contenir el crèdit. Al juliol de 2011, l'habitatge havia perdut ja un quart del seu valor des de màxims de 2007, caient el preu per metre quadrat un 25% des de llavors, amb una tendència a la baixa de l'evolució del preu en el curt i mig termini. 

Una de les moltes construccions aturades per la punxada de la bombolla.

Conseqüències de la punxada:

El resultat de l'explosió de la bombolla ha estat una brusca caiguda de la demanda i dels preus, que segons l'APCE va començar el desembre de 2007 i que encara continuava el 2011, amb caigudes en la demanda superiors al 40%, i en 2012 i 2013 ha continuat en davallada. Tot això provocat per la incapacitat del mercat per absorbir l'enorme oferta d'habitatge construït i buida disponible.

Preu i nombre d'habitatges construïts:

Segons els informes del Banc d'España entre 1976 i 2003 el preu de l'habitatge a Espanya s'ha duplicat en termes reals, el que significa, en termes nominals, una multiplicació per 16. Això situa Espanya en el tercer o quart lloc de l'OCDE en creixement del preu de l'habitatge. Segons el Banc d'Espanya, en el període 1997-2006 el preu de l'habitatge a Espanya s'havia incrementat al voltant d'un 150% en termes nominals, el que correspon amb un 100% en termes reales. El preu màxim es va assolir al final de l'bombolla, el 2007, en aquest moment va començar el descens en el preu de l'habitatge a Espanya. Segons l'INE, en el primer trimestre de 2013 el preu va baixar un 6,6% de mitjana i en taxa interanual-respecte al primer trimestre del 2012 -, un 14,3% .

Possibles solucions:

L'Associació Hipotecària Espanyola (AHE) (a data d'agost 2010) defensa la continuïtat del sector immobiliari i no veu justificació en que s'aturi perquè hi hagi unes reserves d'un milió d'habitatges sense vendre. Des de l'associació creuen que cal fer compatible les "reserves de certa importància" amb els 300 000 habitatges que calen tots els anys, perquè les que es posin en marxa s'aixequin en els llocs on hi ha la demanda, en moltes ocasions, diferents d'on està l'oferta actual . El seu president, Santos González, va explicar que no es pot pensar que ja s'han fet tots els immobles que calen pel simple fet que hi hagi prop d'un milió d'habitatges sense vendre. 

Es podria haver fet alguna cosa per evitar la bombolla?

Aturar una bombolla és més fàcil (tècnicament) si es compta amb l'eina adequada: els tipus d'interès.

És més difícil si no es tenen, com a Espanya, que els ha deixat en mans del Banc Central Europeu,que durant molt temps els va mantenir massa baixos per a les necessitats de l'economia espanyola.

No obstant això, pensem que les mesures, orientades a conèixer realment el nivell de preus de la
habitatge i a reduir les distorsions fiscals , haurien canviat la bombolla.